Calendari

Sortides

Durant l'any fem diverses sortides, ja sigui per grups o tot l'esplai junt, les més destacades són:

G.E.C.E.G. (Grup Excursionista del Centre d'Esplai la Geltrú): Un dissabte al curs marxem infants, famílies i monis a fer una excursió i a dinar plegats. Enguany, i amb motiu de la celebració del 50è aniversari, marxarem tot un cap de setmana i acamparem tots i totes.

Sortida de cap de setmana Arrel-Quitxalla: Els dos grups marxen plegats a una casa de colònies.

Sortida de cap de setmana Trepa-Xiruca: Els dos grups marxen plegats a una casa de colònies.

CABRA: Sortida de cap de setmana del Casal i La Branca, es fa una petita ruta i es dorm en un esplai o cau proper.

Colònies conjuntes: Normalment per primavera marxem tot l'esplai a una casa de colònies a passar un cap de setmana ple de jocs, riures i experiències compartides. El diumenge, quan les famílies vénen a buscar als infants i joves, dinem plegats. Inscripcions

Dia de platja: L'últim dia de curs marxem tot l'esplai a passar la tarda a la platja.

A més a més, també hi ha sortides esporàdiques que decideixen els monitors/es de cada grup i que es fan saber amb antelació.

Cada any, a l'estiu, es fan també les esperadíssimes Colònies d'Estiu. Inscripcions

Dissabtes pels carrers de la Geltrú

Cada dissabte de 16.00h a 19.00h els carrers del barri de la Geltrú s'omplen de vida, jocs, infants, cançons, personatges disfressats... i és que els dissabtes es va a l'Esplai.

A més a més, a part d'utilitzar el centre d'interès com a gran recurs, ho fem tot a partir del joc i el gaudi d'aquest. Tot i que un concepte tan extens i dispers com el joc pot ser molt difícil de limitar en un grapat de paraules, hi ha hagut pensadors que han elaborat definicions o aproximacions força exactes per entendre què és el joc.

Són molts els autors que han treballat d'una forma més teòrica el concepte de joc, com per exemple Piaget, Vygotsky, Schiller, Caillois, Huizinga o Butendijk. Entre ells hi ha aspectes en comú i en molts d'altres no coincideixen. En aquí em centraré en dos, Vygotsky i Huizinga.

En primer lloc, destaco a Vygotsky per donar rellevància a un aspecte cabdal en el joc i que és el seu valor socialitzador i transmissor de cultura. Segons aquest autor, el joc és un vehicle que l’infant utilitza amb normalitat i naturalitat per socialitzar-se amb el seu entorn i, a més a més, ens serveix per adquirir els aspectes fonamentals de la nostra cultura o del nostre entorn.

En segon lloc, i amb més deteniment, m'agradaria centrar-me en la definició de Johan Huzinga (historiador i pensador de principis del segle XIX), que ens dóna una idea molt real sobre què significa jugar:

“ El joc és una activitat o acció voluntària i lliure que es desenvolupa sense interès material dins uns límits de temps i d'espai determinats, segons unes normes absolutament obligatòries i lliurement acceptades, amb una finalitat en si mateixa, acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria. ” (Huzinga, J., s. XIX)

Només amb petites pinzellades del que diuen aquests grans autors, podem deduir que el joc és molt necessari important en l'etapa de creixement dels infants i tenir el privilegi de disposar de l'espai, les ganes, el temps i en definitiva l'esplai per poder educar utilitzant el joc com a eina principal és tot un luxe del qual no tothom disposa.