Dissabtes pels carrers de la Geltrú
Cada dissabte de 16.00h a 19.00h els carrers del barri de la Geltrú s’omplen de vida, jocs, infants, cançons, personatges disfressats… i és que els dissabtes es va a l’Esplai.
Metodologia
Tant a l’esplai com a les colònies, en partir d’un centre d’interès aconseguim guiar als petits perquè siguin ells mateixos els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges.
Aquesta manera de plantejar l’educació en el lleure afavoreix el ritme de tots el infants, perquè proporciona les eines per enganxar-te a una història i aprendre a mesura que aquesta avança, els ajuda a connectar els nous aprenentatges amb els seus coneixements previs i permet aprendre “de” i “amb” els altres.
Els proporciona seguretat i suport en cas de dificultat per resoldre les tasques amb èxit i es valora especialment el seu esforç, ensenyant que els errors formen part de la vida. Els dóna una autonomia per resoldre els conflictes o situacions en les que es troben els personatges que apareixen.
A través dels centres d’interès els infants expressen els seus coneixements previs, formulen noves preguntes sobre el que volen saber i investiguen col·lectivament per trobar respostes, arribant a conclusions sobre el que han après.
A més a més, a part d’utilitzar el centre d’interès com a gran recurs, ho fem tot a partir del joc i el gaudi d’aquest. Tot i que un concepte tan extens i dispers com el joc pot ser molt difícil de limitar en un grapat de paraules, hi ha hagut pensadors que han elaborat definicions o aproximacions força exactes per entendre què és el joc.
Són molts els autors que han treballat d’una forma més teòrica el concepte de joc, com per exemple Piaget, Vygotsky, Schiller, Caillois, Huizinga o Butendijk. Entre ells hi ha aspectes en comú i en molts d’altres no coincideixen. En aquí em centraré en dos, Vygotsky i Huizinga.
En primer lloc, destaco a Vygotsky per donar rellevància a un aspecte cabdal en el joc i que és el seu valor socialitzador i transmissor de cultura. Segons aquest autor, el joc és un vehicle que l’infant utilitza amb normalitat i naturalitat per socialitzar-se amb el seu entorn i, a més a més, ens serveix per adquirir els aspectes fonamentals de la nostra cultura o del nostre entorn.
En segon lloc, i amb més deteniment, m’agradaria centrar-me en la definició de Johan Huzinga (historiador i pensador de principis del segle XIX), que ens dóna una idea molt real sobre què significa jugar:
“El joc és una activitat o acció voluntària i lliure que es desenvolupa sense interès material dins uns límits de temps i d’espai determinats, segons unes normes absolutament obligatòries i lliurement acceptades, amb una finalitat en si mateixa, acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria.” (Huzinga, J., s. XIX)
Només amb petites pinzellades del que diuen aquests grans autors, podem deduir que el joc és molt necessari important en l’etapa de creixement dels infants i tenir el privilegi de disposar de l’espai, les ganes, el temps i en definitiva l’esplai per poder educar utilitzant el joc com a eina principal és tot un luxe del qual no tothom disposa.